En aquesta festa de Reis, hem tingut novament la visita de ses magestats, que han volgut passar a saludar-nos i a portar-nos un present, tot just abans de tornar cap a l’orient.

Enguany ens han recordat que Déu camina amb nosaltres, que va voler compartir la seva vida trinitària amb la humanitat, que es va fer nen indefens, ens va ensenyar que és possible viure des de l’amor i que estem cridats a viure en plenitud i amb goig aquesta vida que ens regala. I, tal com celebrem avui, és tota la humanitat, tots els pobles, totes les persones les cridades a aquesta plenitud, perquè el Regne de Déu comença ja aquí i és per a tothom, sense excloure ningú.

I ens han fet un petit obsequi, unes llavors de girasol perquè les plantem a casa nostra i puguin créixer brots verds i, més endavant, bells girasols.

Ses magestats ens han explicat que aquestes flors, com el seu nom indica, es van movent, girant-se cap al sol, cap a la llum. I ens han animat a moure’ns també així, cercant sempre la llum, cercant sempre a Déu, que és la font de la vida.

Però també ens han explicat que quan els dies són tristos i el sol no llueix, els girasols es giren de tal manera que sembla que es miren els uns als altres. Això ho fan per compartir les seves energies. És com si sabéssin que, en absència de la seva font principal d’energia, han de recolzar-se entre ells. Ha estat una imatge bonica per dir-nos que nosaltres hem de fer el mateix. Quan no veiem la llum, quan Déu se’ns “amagui”, quan no trobem esperança, no ens hem de tancar en nosaltres mateixos sinó que hem de buscar als altres perquè ells ens comparteixin la seva energia, la seva fe, la seva esperança.

Gràcies, Melcior, Gaspar i Baltasar, per visitar-nos un any més. Fins l’any vinent!!!