En la commemoració dels Fidels Difunts hem tingut una bonica celebració de record i agraïment pels nostres difunts estimats, alguns morts fa temps i d’altres més recentment. Hem encès una espelma per cadascun d’ells i els hem recordat amb agraïment, per tot el que ens han aportat a la nostra vida, per l’estimació que hem rebut d’ells, per tants ensenyaments, per tants moments compartits, per tot el que els hem estimat i encara estimem… No moren, segueixen vius en nosaltres. Els sentim, com una presència interior que acompanya el nostre viure.

Jesús ens diu que el nostre destí és la vida, no la mort. Com diu el papa Francesc, “la meta de la nostra existència no és la mort, sinó el Paradís”.

Hem acabat la celebració amb un text de sant Agustí:

Si coneguessis el do de Déu
i allò que trobaràs al cel…
Si poguessis sentir el cant dels àngels
Si veiessis els horitzons i els nous camins per on vaig ara..
Si per un instant contemplessis l’harmonia i la bellesa que jo contemplo…

Tu m’has vist i m’has estimat
al país de les ombres…
i ¿no esperes veure’m i estimar-me al país de les realitats eternes?
Creu-me…
Quan la mort vingui a desfer els teus lligams,
com ja ha desfet els que a mi m’encadenaven…
Quan arribi el jorn que Déu ha fixat
i tu vinguis a aquest cel on jo t’he precedit…

Aquell dia tornaràs a veure’m
sentiràs que et segueixo estimant
i trobaràs de nou el meu cor,
encara més ple d’amor.

Tornaràs a veure’m, transformat i feliç,
ja no esperant la mort,
i caminaré al teu costat donant-te la mà
pels nous viaranys de llum i de vida…
Eixuga les llàgrimes i no ploris si m’estimes…

(Sant Agustí)