Continuem el nostre camí quaresmal, fixant-nos en els diferents espais on se’ns revela com és Déu. I en aquest quart diumenge de Quaresma, les lectures ens porten un tresor: la paràbola del Fill Pròdig que, com sabem, transcorre en el si d’una casa. Jesús revela d’una manera senzilla i bella com és el nostre Déu, que ens perdona i ens estima amb un amor infinit, entranyable, paternal, misericordiós. Déu és abraçada de perdó.

Molts cops ens podem identificar amb el fill petit: la nostra vida s’omple de fang i no hi veiem sortida. Ens desesperem perquè pensem que no hi ha solució. Però Déu no deixa en cap moment d’estimar-nos. Ell ens està esperant; surt al nostre encontre. És Ell qui corre a trobar-se amb nosaltres; és Ell qui s’emociona amb la nostra tornada; és Ell qui ens abraça i ens perdona incondicionalment.

Cada cop que som capaços de deixar el nostre orgull i perdonar, de deixar els nostres egoismes i obrir el nostre cor per acollir i abraçar, cada cop que se’ns remouen les entranyes i experimentem la compassió, cada cop que l’arribada d’un germà “perdut” ens omple d’alegria i goig, ens assemblem al nostre Déu.

Que en aquest camí cap a la Pasqua, aprofundim en la nostra vocació última de ser com el Pare. Que aquesta Eucaristia ens ajudi a viure sentint-nos perdonats i també perdonant.