Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: “Hem vist el Senyor”. Però ell els contestà: “Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!”. Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres”. Després diu a Tomàs: “Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient”. Tomàs li va respondre: “Senyor meu i Déu meu!”. Jesús li diu: “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,24-29)

No és fàcil creure en la resurrecció.  Molts cristians fins i tot no tenen molt clar quin és el centre de la seva fe.

És veritat que la vida de Jesús abans de morir és tant impressionant, –hi ha tanta saviesa i tant amor en les seves paraules i en els seus actes–, que potser és més còmode quedar-se amb ell i no entrar en el Misteri de la resurrecció. Però Jesús tornarà una i altra vegada al nostre cor per convidar-nos a ressuscitar amb Ell.

Així va passar amb Tomàs. Jesús es deixa tocar per Tomàs en allò més íntim, en allò més dolorós: en les seves nafres obertes. Estar ressuscitat és no tenir por a obrir-nos totalment a l’altre (com va fer Jesús amb Tomàs), perquè l’altre pugui ressuscitar, pugui entrar a la vida “sobrenatural”.

Allò “sobrenatural” no és un món a part, llunyà; està en la profunditat del que és real. S’ha de mostrar sense por la realitat perquè es pugui descobrir que hi ha Misteri en ella. Serà una font suplementària de felicitat per als que beguin d’ella.

Del quadern “Vivir resucitados”, de Pauline Lodder, 13 fotos dels mosaics del Camí d’Alegria de Ginebra, i 12 meditacions.
En venda en castellà. Preu: En paper 5 euros + despeses d’enviament. En PDF: 3,49 euros.
Comandes a: edimurtra@edimurtra.com