Avui és divendres sant. Hem intentat rellegir la nostra vida junt amb Déu, agraint-la, demanant perdó per tot allò que creiem que calia fer-ho, demanant a Déu la seva gràcia per a tot allò on nosaltres no arribem, i fent propòsit de millora. Volem saber quina és la voluntat de Déu en el nostre dia a dia.

Avui arribem al punt màxim en la vida de Jesús, el qual, abandonant-se en el Pare, confiant en Ell, estimant sense cap condició ni mida, donarà la seva vida per la humanitat.

Diumenge aclamàvem l’entrada de Jesús a Jerusalem, tot demanant coherència per a poder acompanyar-lo en el camí que s’iniciava; ahir vàrem estar al sopar en el que Jesús ens oferí, de nou, un testimoni de la seva inesgotable capacitat de servei i ens parlava de l’incondicional amor de Déu.

Avui divendres, Jesús ens ofereix la seva vida per AMOR, fent entrega de si mateix fins a l’últim alè.

La mort de Jesús és la conseqüència de la seva vida, Ell va ser sempre coherent, fidel a les seves conviccions, va confiar fins al final en el Pare i va esperar molt de les persones que l’envoltaven, tot i les seves negacions.

Davant de la seva mort, fem silenci i dediquem un temps a contemplar la seva vida i tot el que hem rebut i continuem rebent d’Ell.

Avui, Jesús mort de nou en creu, i amb la seva mort sentim com el servei i l’amor de la seva vida ens ofereixen esperança per al món en què vivim.

Avui, Jesús mor en creu de nou, i ens ofereix un nou testimoniatge de com servir i estimar ens alliberen de l’esclavitud i del dolor que ofega el món.

En Jesús mort en creu se’ns mostra el camí de la donació fins a l’extrem, perquè és tan humà que mor com un dia ho farem cadascú de nosaltres.

En Jesús mort en creu, la seva mort ens fa present tot el dolor, tota la injustícia que hi ha en el món i ens demana que actuem: servint i estimant.

Acompanyem Jesús i visquem aquesta celebració des de la fe profunda tot cercant rellegir avui la nostra vida al peu de la Creu de Jesús.