El tercer diumenge d’Advent és especial; s’anomena el “Diumenge Gaudete“, paraula llatina que significa: alegreu-vos.
Les lectures estan plenes d’alegria: Isaïes que anuncia un any de gràcia; Maria que canta el Magníficat quan visita a Isabel; Pau que escriu als cristians de Tessalònica: “viviu sempre contents…”
No obstant, a l’Evangeli no hi ha una alegria massa explícita. Parla d’un home, Joan Baptista, que crida en el desert i a qui els sacerdots i levites fan un interrogatori…
On està l’alegria en aquest Evangeli?
Està en les respostes de Joan Baptista: no dubta a dir qui es, i qui no és. No intenta amagar-se, tampoc no intenta engrandir-se. Joan Baptista no actua en l’obscuritat, li agrada actuar a la llum clara del desert…
Reconèixer el que som, qui som, sense embolics, ser autèntics, produeix molta alegria.
La cançó que escoltem cada diumenge al principi de la celebració diu que és un temps per valorar el que és essencial. I el que és essencial és la llum.
La llum ens orienta, ens fa veure la realitat, ens dona vida, ens ajuda a ser autèntics… En temps de crisi, com és la pandèmia mundial, més que mai necessitem llum…
Ara encendrem la tercera espelma d’Advent per significar que voler ser, com Joan Baptista, testimonis de la llum: testimoniar la importància de la llum natural, però també d’una llum que produeix encara major alegria: la llum de Crist.
