Avui comencem la segona setmana d’Advent. Aquest és un temps d’espera i d’esperança. L’esperança cristiana és realista, no fuig de la realitat.

Les nostres celebracions del diumenge, com ens poden ajudar a no perdre l’esperança en la situació de pandèmia mundial que estem vivint?

La cançó que hem escoltat i que hem escollit per a començar les nostres celebracions d’Advent diu:

Es un tiempo para re-pensar

És interessant que l’Evangeli que escoltarem ens parla de Joan Baptista. Joan portava una vida senzilla al desert. No va seguir la tradició de la seva família i de la seva tribu, de servir com a sacerdot en el Temple, sinó que va obrir camí a un nou estil de relacionar-se amb Déu.

Cridava a la conversió, dit d’una altra manera: a reorientar la direcció de la vida. Per això convidava a un ritus de purificació amb aigua. Com és d’actual la seva crida! Repensar, reorientar, purificar…

Que la celebració d’avui ens ajudi a escoltar la veu que crida en el desert, i ens ompli de l’Esperit Sant, segur que amb ell trobarem nous camins i serem flames d’esperança en el món en què vivim.

Ara encendrem la segona espelma d’Advent per significar que volem repensar les nostres vides amb l’Ajuda de l’Esperit Sant. Ell ens portarà sempre a cuidar i a estimar la vida.