Iniciem avui un nou any litúrgic, en el que tindrem una atenció especial per l’Evangeli de Marc. L’Església proposa començar amb un temps de preparació, d’espera, d’esperança: l’Advent.
Què pot significar preparar-se, esperar, tenir esperança en la situació actual, vivint una pandèmia a nivell mundial?
La cançó que hem escoltat, i que hem escollit per començar les nostres celebracions de l’Advent, diu:
Es un tiempo para re-pensar que la vida es frágil, que esperar no es fácil
Es un tiempo para valorar lo esencial.
Lo único urgente es cuidar, lo único urgente es amar
L’Evangeli d’aquest diumenge (Mc 13,33-37) ens parla d’una actitud essencial del cristià: Vetllar. Amb altres paraules, ens diu que no ens adormim, que tinguem els ulls ben oberts.
La casa de la que ens parla Jesús podria ser la nostra “casa comuna”, la terra, on cadascú té una tasca a fer. Estem convidats a cuidar i estimar aquesta casa comuna i també a vetllar per totes les persones que habiten en ella.
Sabem que per a veure no només cal vetllar, no només cal tenir els ulls oberts… també es necessita llum.
Ara encendrem la primera espelma d’Advent, per significar que volem acollir a les nostres vides, al nostre cor la llum de Jesús, per veure més clar i poder tenir una mirada d’esperança en el món d’avui.
