Eulàlia va néixer a finals del segle III als afores de la ciutat de Barcino (Barcelona), on avui hi ha el barri de Sarrià. La seva família era cristiana i la van educar com a tal. La tradició explica que Eulàlia era una nena caritativa, amb unes conviccions fermes tot i la seva curta edat.

L'any 304, l'emperador romà Dioclecià dictà una gran persecució contra els cristians dins l'Imperi Romà. Eulàlia, amb 13 anys, s'escapà de casa seva per anar a visitar al governador Dacià, amb el desig de convèncer-lo d'aturar la persecució i deixar tranquils els cristians. El governador va intentar que la noia apostatés de la seva fe, però ella no hi va voler renunciar. Per això, Dacià la va condemnar a tretze martiris, tants com anys tenia, per acabar penjant-la en una creu en forma d'aspa.

Eulàlia de Barcelona fou canonitzada l'any 633 i es convertí en la patrona de la capital catalana. El bisbe Frodoí, l'any 878, localitzà les restes de la santa a l'Església de Santa Maria de les Arenes (avui Basílica de Santa Maria del Mar). Al segle XIII foren traslladades fins a la Catedral de Barcelona, on reposen a la bella cripta.

La seva festa se celebra el 12 de febrer. Actualment és copatrona de la ciutat de Barcelona, juntament amb la Mare de Déu de la Mercè. La iconografia la representa amb la creu en aspa i amb la palma del martiri.

La devoció a Santa Eulàlia en el Santuari que porta el seu nom, ha anat creixent i arrelant fins arribar als nostres dies. És exemplar la fidelitat dels feligresos que a través dels segles han mantingut i han fet créixer la devoció a aquesta Santa que amb valentia va donar testimoni de la seva fe en Jesucrist.

Eulàlia, “la ben parlada”, és llavor que s’escampa arreu, fins i tot fora del país, sent reconeguda com a model de santedat, per la seva fe, intrepidesa i caritat.