En aquest cinquè diumenge de Quaresma hem reflexionat sobre el perdó.

Avui se’ns ha donat una pedra quan hem entrat a la capella. A l’evangeli llegirem com aquells homes, pedra en mà, pensaven llençar-la contra la dona, perquè segons la llei era pecadora i se l’havia de castigar apedregant-la. Però Jesús sempre posa per davant de la llei la persona, el seu bé, la seva vida, les seves possibilitats de canvi… Amb la seva misericòrdia, amb el seu perdó, Jesús salva aquella dona, li retorna la dignitat i la vida.

També nosaltres molts cops llencem pedres contra els altres: amb el nostre judici, amb la nostra crítica, no acollint ni estimant l’altre… En aquest moment d’acte penitencial, volem demanar perdó per totes les vegades que hem jutjat, que hem malparlat d’algú, que l’hem mirat amb el nostre cor endurit… Ens sabem perdonats per tu, Senyor, acollits i estimats en la nostra petitesa. I aquest perdó que rebem de tu ens és font d’esperança.