Seguim el nostre itinerari quaresmal revisitant diferentes indrets on Déu es revela de múltiples maneres.

Avui, juntament amb la dona samaritana ens aturarem al pou de Jacob.

Al llarg de la nostra vida seguramente ens hem aturat en molts pous, pous que a voltes ens han enlluernat amb el seu esplendor però que la seva aigua, lluny de sadollar-nos, ens deixa més assedegats, més cansats, menys vitals.

Però el pou també és un lloc de trobada, de fet, a la Bíblia les grans trobades amoroses es donen al costat d’un pou.

Déu és trobada, trobada íntima i amorosa. Déu és aigua viva que sadolla la nostra set d’estima. Déu és vida, Vida en majúscules, i dona vida, perquè com diu el filòsof Gabriel Marcel: “estimar és dir tu no moriràs mai”.

Que, com la samaritana, ens deixem interpeŀlar per Jesús per tal que puguem beure de l’aigua viva i amorosa que és Déu.