En aquest tercer diumenge de Quaresma hem reflexionat sobre el fet de donar fruit.

Volem oferir-te, Senyor, el que som i el que podem arribar a ser. Com la figuera d’avui de l’evangeli, volem donar fruit, encara que ens costi, que necessitem més temps i noves oportunitats.
T’agraïm, Senyor, la teva infinita paciència envers nosaltres. I també agraïm la paciència de les persones que ens estimen i que ens han ajudat i ens continuen ajudant a créixer i a donar fruits.
Volem assemblar-nos a tu, Senyor, en respectar els diferents ritmes de les persones, en donar sempre noves oportunitats, en acollir amb paciència i caritat el que l’altre és i ajudar-lo a que pugui desplegar les seves potencialitats i donar els seus fruits.
Senyor, t’oferim la nostra vida i et demanem que ens ajudis a estar ben units a tu, a conrear la nostra vida interior, a deixar-nos guiar pel teu Esperit, perquè és de l’única manera que podrem donar bons fruits.

Cada diumenge us proposarem una pregunta com a punt de reflexió durant la setmana; aquesta pregunta estarà pensada a partir de l’evangeli del següent diumenge. Així, avui us proposem una pregunta pensant en l’evangeli del proper diumenge, que és el de la paràbola del Fill Pròdig:

“El proper diumenge la litúrgia ens proposa la paràbola del Fill Pròdig o del Pare Misericordiós. En ella podem contemplar com el pare acull i estima incondicionalment el seu fill. Sense fer preguntes, sense deixar que s’expliqui, el bon pare corre a abraçar el seu fill estimat.

Et proposem que durant aquesta setmana recordis aquells moments de la teva vida en què t’has sentit estimat incondicionalment per Déu, pels altres… Potser tu no et senties mereixedor d’aquell amor, però l’has experimentat i t’ha eixamplat el cor. I en quins moments has sentit la força per estimar incondicionalment algú, sense retreure-li ni qüestionar-li res?”