En aquest segon diumenge de Quaresma hem reflexionat sobre el fet de compartir la nostra esperança. Avui contemplem l’escena del Tabor. Allà els apòstols estaven tan bé que volien quedar-se, posar unes tendes i romandre allà, a la muntanya. Però estem cridats a baixar novament a la plana, al nostre dia a dia, i oferir el que som, el que vivim, les nostres experiències, les nostres esperances al món, per col·laborar en la transformació de la realitat. Necessitem alimentar la nostra esperança i compartir-la.

Cada diumenge us proposarem una pregunta com a punt de reflexió durant la setmana; aquesta pregunta estarà pensada a partir de l’evangeli del següent diumenge. Així, avui us proposem una pregunta pensant en l’evangeli del proper diumenge, el de la vinya que encara no dona fruit:

“Jesús explica la paràbola de la Figuera que no dona fruit i de com el vinyater demana que no la tallin. Cada persona tenim el nostre ritme i llavors donem el millor de nosaltres. Ho hem sentit alguna vegada així? Sabem que Déu sempre ens ofereix la possibilitat de ser la millor versió de nosaltres mateixos. Som nosaltres també capaces de donar una nova oportunitat a les persones amb les que coincidim? Som conscients de les vegades que hem pogut donar fruit gràcies a les oportunitats que la vida ens ofereix?”