…Una veritat central de la fe és que el Senyor Jesús viu ressuscitat. Ell regna -no com els potentats d’aquest món, sinó amb humilitat i amor- i està viu, més enllà de la mort. Ens convida a viure de la mateixa manera: ressuscitats. El Baptisme ens fa morir i ressuscitar amb Crist, per tant viure ressuscitats hauria de ser una cosa habitual en tot cristià. Però…què vol dir això?

Contemplant les vides dels sants i les santes, hi ha diversos “signes” que ens indiquen com viure, ja aquí i ara la vida sobrenatural que se’ns va regalar amb el Baptisme:

–  Travessar murs: estar més enllà de les diferències socials, econòmiques, racials, polítiques… Per a un ressuscitat, tota persona és digna d’amor i pot acostar-se-li sense temor, travessant les fronteres de la divisió social.

–  Estar on s’ha d’estar amb una espècie de “puntualitat sobrenatural” per a “aparèixer-nos” en el moment necessari i acompanyar, consolar o recolzar a qui ho necessita.

–  Crear noves formes de vida i d’apostolat. Les persones “ressuscitades” solen transformar els esquemes i hàbits del seu entorn sense acritud ni menyspreu; creen noves formes de relació, de presència, de treball, sorprenent sempre als seus contemporanis.

–  Tenir pau i alegria, fins i tot en els moments difícils. Si s’està instal·lat en la confiança en Déu, no hi ha ansietat ni temor.

–  Tenir “autoritat” natural i sense imposicions. No fa falta recórrer a artificis; la coherència és la màxima font d’autoritat.

–  Estar “més enllà” de les categories espai temporals on ens havien classificat per lloc de naixement, raça, classe social… La tomba està buida.

–  Es percep en la seva persona una presència del Senyor que l’habita. Estima amb amor de caritat: el que ve de Déu.

Només algunes notes del que ha de ser la nostra vida de fe!

Leticia Soberon

Catalunya Cristiana núm. 1940   (27-11-2016)